Parlavem, fa uns díes, de la passió pels no reconeguts, per tots aquells que, per desgràcia, tot i tenir quasi tots els ingredients per assolir fama post mortem, han quedat en el bagul dels desheredats, dels no-res.

Això que us presento avall n´es un exemple clar i meridià.

Una marina al més pur estil Meifren, perdut per sempre en l´anonimat de qui signa amb suficiència i passotisme. El mateix passotisme de qui va repintar el marc amb spray.

Tot i així, la considero ua petita obra mestre d´una época d´or de la nostra pintura.