Vet aquí que els Encants, lluny de mantenir la condició de lloc on troballes i tresors valen el que es sap ara que valen, continúa en mans de supervivents i mestres del tracte amb fusta i argent. Es un lloc on no hi caben els snobs, els pardals d´Alfons XII, els drapaires que es retolen amb neons i es fan passar per antiqüaris. Bé, si que hi caben, pero van cecs. I van cecs sensé bastó. D´aquí que es fotin hòsties a cabassos.

Quantitat irrisòria per aquestes dues peces, dues marevelles perdudes de les que ni tant sols els entesos en coneixíen la existència, doncs pocs queden d´aquells que van visitar la exposició del 42. I que sigui així, pels segles dels segles.

Sens dubte, una maravella del modernisme, de molt abans que Opisso caigues en les urpes del còmic i la subsistència. I un plaer haver-lo rescatat.

De res.

Actualització: com sempre, i amb els nostres, continuem fent pena. La entrada a la Viquipèdia no concedeix més de quatre ratlles al personatge en qüestió. Coses dels catalans, sempre amagant la merda per si fa falta.