Si fas cas del que et dic, veuras coses que s´han quedat ancorades en el temps:
Parc de Bombers Saint Beat
Saint Beat
Bomba d´aigua a Martres Tolosanes
Martres Tolosana
Valentine és al costat de Saint Gaudens. Es un poble encantador, on no es permés d´estacionar el vehicle en segons quins llocs – normalment, on hi ha lloc – si no es que ets del mateix poble. O això es el que resa un rètol ja força antic però encara ben visible.
Tantmateix, el que sí que es visible es la conjunció del repunt de carretera i un edifici estratègicament situat que dóna la impressió de tenir les finestres tortes:
Il.lusió que desapareix quan et situes just a l´alçada sobre el terreny del mateix edifici:
Em vaig quedar amb les ganes de que algú obrís des de dins les finestres i em saludés. Deu ser força incòmode guaitar el paisatge escorat a….babor?
Si fas servir molts aparatets, si compres gadgets varis i/o aquestes coses et perden, corres el risc de que algún falli.
El que no m´havía passat pel cap es que una maravella dissenyada per còrrer amb ell, o passejar sense que et resulti una molèstia, no suportes allò que humanament s´en deriva de la pròpia acció física: suar.
Com molt bé apareix als fòrums d´Apple , el control remot incrustat als auriculars deixa de funcionar inopinadament al cap de dues hores, dos díes o dos mesos després d´haver-lo adquirit. Això, que ja deuría ser una cosa superada i tractada des de els anys vuitanta – recordi´s el control de volum dels walkman AIWA que va convertir-se en pou de desgràcies pels seus posseïdors -, resulta que s´ha millorat a la inversa: abans fallava tard,quan ja t´havíes acostumat.
I ara, falla abans de que t´acostumis.
Total, a retornar-lo via web a Apple i a esperar el següent, encara que pel que es diu això no sol.luciona res de res. Hi han que en porten quatre de seguits.
De tant en quan, faig una ullada a Web Archive , per tal de recordar tot alló que es va fer i que de vegades també jo feia.
I he recordat el que vaig comprar un llunyà mes de març de 2002: WWW.MOSSOS.NET . El domini, que ara llueix rampant en vehicles i propaganda de la nostra estimada policía, no tenía res a veure amb el que es ara, encara que redirigit.
No pensava en dotar-lo de continguts policials – perque no sabía fins on ni com podía fer-ho, o si em tocaríen el crostó – ni res relacionat, però sí que vaig fer proves amb un frontpage reciclat, un php de retoc i fins i tot un simple servidor ftp. Tot relacionat amb la palmtop HP 200LX.
Anys després, la Gene va trucar a la porta i jo ja estava esperant la trucada. Havíen arribat tard al .com i havíen passat del .es, potser esperant el .cat.
Coses dels nostres burócrates.
En fí. Si voleu fer una ullada de tal com era, podeu fer-la aquí .
S´anomena “Plinkware” o més rarament “Plink” a tota aquella costum que mostren certs individus per afegir aparells electrònics sense cap funció específica a modus de simulant ser un perifèric de computadora o ordinador personal.
Com tota tendència estúpida, el Plinker® usarà i procurarà afegir electrónica que disposi d´amplis finestres d´informació en qualsevol de les seves formes, siguin tubs nixie o led o vfd o lcd, amb aparença de seriositat a la vegada que arcana funcionalitat, quan simplement els focs d´artifici rulen per estar endollats a la corrent.
Nogensmenys, unes consideracions a tenir en compte:
1.- El Plinker® auténtic provarà de situar tota la parafernàlia amb tot aquell exquisit do de la estratègia i la sinergía del que es capaç, aconseguint que qualsevol profà o vampir tecnológic mostri signes temerosos de devoció, por desmesurada i reverència silenciosa cap a tot alló que pot arribar a fer el mencionat artista de l´engany.
2.- El Plinker® autèntic no repararà en potències de diferencials ni en factures de la Fecsa, ja que a mitja tarda – quan es fa fosc i els leds brillen acompasats -, la seva criatura abonarà en satisfacció qualsevol decepció económica.
3.- El Plinker® autèntic espera i confía, amb un temps d´espera prudencial, que tot el joc d´equilibris lumínics acabin entenent-se entre ells mateixos, i no es gens estrany veure plinkers tenint força cura de seguir un protocol d´ordinalitat arribat el moment de desendollar algún aparell per afegir un altre. Creuen, i estan convençuts, de que compleixen una funció específica.
A l´espera de mostres més properes en el temps i en l´espai, pontificarem sobre el qué NO es i el que SÍ es Plinkware.
Això es plinkware®:
que no pot confondre´s mai amb Hardware, que es això:
Com podreu apreciar, la sala de control de la Nostromo – Mother – gaudeix d´un infinit nombre de bombetes parpallejants que no signifiquen res, i que només tenen l´infructuós objectiu de relaxar al capità de la nau quan escolta música.
En el segon cas, las llumentes vermelles en pla casadebarrets sí que tenen una funció, que no es altre que indicar on son els bancs DDR per tal de desconectar al pallaso cretí d´en Hal.
Ja fa quasi un mes que estic voltant per la Vall de Boí, pero inesperades notícies – obligacions sería més adequat – m´obliguen a restar a Barruera fins el setembre.
Aniré baixant a Barna per regar les plantes i visitar a l´Antonio, que de ben segur guarda alguna troballa per a mi.
Fins que arribi el mes en qüestió, a caminar s´ha dit.
P.S: Palanca-Refugi de Llong: 2 hores 37 minuts d´ofegament i escupinades constants.
Si un día us perdeu per la Vall de Boí – sempre que no sigui dimecres – i necessiteu plenar el dipòsit sense problemes d´indigestions, urgències estomacals o diversos, no ho dubteu i pareu taula a Els Casos, a l´entrada del poble de Boí.
No penso discòrrer frases fetes i fer-les passar per meves, però pocs restaurants em fan oblidar l´incomoditat de la cadira, l´anar a propòsit i comprovar que està tancat, els avisos prudents de l´amo que sempre començen amb un “potser es una mica massa…” o la calor del vi negre.
Anar a primera hora, menjar el bou o les costelles a la brasa, la pizza de muntanya – demencial – i un sorbet de menta. Pagar en efectiu.
Bona tarda – o bona nit – i sortir segur de tu mateix, amb l´ull esquerre mig acuclat i estenent la ma sobre la Vall.
Et pots arribar a creure que ets l´Amo de les Aigues i de les Muntanyes.
Aquest es el porter automàtic que hi ha a l´entrada de la finca on el famós restaurant 4 Gats té la seva seu.
Discret i el.legant per definició, combina el disseny d´una era amb poc encert recuperada amb la funcionalitat extrema de les seves formes. Blau oxidat, bronze conservat a propòsit.
On les captures de monuments i les postals fan de Barcelona el seu record, coses com aquesta passen desapercebudes.
Uhmmmm…errada meva. De vegades, penso que els contextes no son necessaris.
Gràcies a Francesc Beltrán Bustins, fill de l´insigne pintor, el que aquí escriu ha pogut tenir accés a totes aquelles peces majors que resten desconegudes pel gran públic.
Esperant a que la llista s´amplii, i enllestint el nou bloc de Beltrán-Messa, us deixo una mostra del que era capaç de fer amb la seva imaginació
El títol d´aquesta excel.lent obra es “La Huida”, i el pintor la va dedicar al seu fill. Es poden apreciar més be els detalls en preses curtes on queda força patent el domini del traç:
Cardona: 206 fogatges, dels quals 177 pertanyíen a laics i 27…a capellans. Sense monestir a la vista.
El Torrents abundaven per tot arreu, i al carrer d´en Pontarro, a Vic, Andreu Garballer feïa de blanguer…que ves a saber que deu ser.
“Y ayxí, foragitats tots los moros, restà Catalunya habitada sols de Cathalans y Francesos”
Comentaris Recents